dissabte, 11 de juliol del 2009

Un gronxador, un món

Assegut al gronxador,
contemplo el meu voltant
mentre el meu gat
va miolant.

Moc una mica les cames
i m'enlairo cap al cel radiant
mentre observo el sol
enlluernant.

Quan el gronxador baixa,
veig la salada mar,
i amb prou feines,
la llum del far.

Allà a la llunyania,
veig una balena saltar,
i en un barco,
una parella ballar.

Veig una illa
plena de vegetació,
i per davant meu
passa un tauró.

Veig uns indis,
que caçen un cocodril,
i d'ell
en fan pernil.

Moltes gavines em rodegen,
xisclant sense parar.
Si no callen aviat,
el cap em faran petar!

M'allunyo de l'illa,
tinc molta sort,
perquè a la llunyania
ja veig el port.

Mentre jo arribo al port,
veig un barco desembarcar,
i a la platja
una noia plorar.

Més endins de la ciutat,
veig nens al parc jugar,
i a la seva mare;
un gelat demanar.

Ja veig la muntanya,
plena d'espessa vegetació,
mil animals corrents,
i caçant un caçador.

En aquell prat,
hi ha moltes floretes,
i a sobre xuclant mel,
unes abelletes.

Un portal
se m'apareix al davant,
i jo amb el gronxador
el travesso volant.

Sóc a l'era dels dinosaures!
Quins rèptils més grans!
Més ben dit,
són gegants!

Un altre portal
apareix i se m'empassa.
Sóc a l'espai!
Un coet gegant per davant passa.

Un portal em porta a casa,
assegut amb el meu gat.
Tot plegat,
m'ho he imaginat.

1 comentari:

  1. Endevina qui sóc?
    És genial que puguis imaginar-te tot això i descriure-ho tan bé en aquest poema.
    una vegada més, felicitats!!

    Glòria

    ResponElimina