L'espai és meravellós,
estels i planetes flotant,
i inesperadament,
passa un cometa gegant.
Un forat negre
m'ha ben xuclat,
i cap el seu estómac obscur,
m'hi ha portat.
Veig una llumeta,
que il·lumina un camí.
Jo el segueixo.
i em porta fins un jardí.
És ple de roselles,
margarites i claviols,
i per sobre del meu cap
volen cinc rossinyols.
Fa molta pudor,
miro a la llunyana
i veig una porqueta
molt marrana.
Passa una rata,
i la porqueta es transforma en gat.
Pobre rateta!
El gat se l'ha menjat.
Uns núvols negres,
tapen el sol radiant,
i milers de gotes
el terreny van mullant.
Ara només veig foscor.
Tanco i obro els ulls,
torno a veure claror.
Estic al meu llit estirat,
els miols del gat m'han despertat.
Per no oblidar aquest somni,
en un paper l'he escrit,
i sempre que estic avorrit
l'he llegit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Oriol!
ResponEliminaRealment estàs fet un autèntic poeta!! les rimes són fantàstiques i el contingut del poema divertit i interessant.
Et felicito!!
No deixis d'escriure un poema sempre que així ho necessitis.
Glòria