Xocolata, mel i pa
trobaràs a l'espai.
Orxata, pizza i
carn de xai.
Ara veig un planeta
de tomàquet i enciam.
Ara passa un cometa
de pollastre amb sal.
Aquell astronauta
esta esmorzant.
Mireu l'extraterrestre
que està berenant.
Flotant per l'espai
meló, síndria i poma.
Això és millor que anar a Roma.
Nebulosa de sucre,
estel de crocant,
i amb el meu coet,
tiro endavant.
Per l'univers va girant,
un plàtan gegant.
Contra el sol s'estavella,
ai mare quina meravella!
Avui ha sigut el dia
més espatarrant de la vida,
amb tant de menjar,
quina galaxia més divertida!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Torno a ser jo, la Glòria...
ResponEliminaAquest poema també m'encanta (bé, jo sóc una forofa dels poemes...)M'agraden especialment paraules que fas servir com "espatarrant" o "estavella" o que la galaxia pot ser divertida...és genial!!
Un petó ben fort!!
Continua així!!
Glòria